Els assumptes que ens fan mal, que limiten la nostra capacitat d’estimar i d’estimar-nos tenen l’origen, en gran mesura, en les dinàmiques inconscients que tenim amb el nostre sistema familiar. I és precisament això el que explorem i ordenem quan treballem amb Constel·lacions Familiars.

Aquesta revolucionària eina terapèutica, desenvolupada per Bert Hellinger (Alemanya 1925-2019), posa el focus en com els fets difícils que els han passat als nostres anteriors (essencialment els nostres germans, pares, avis i fins i tot besavis) impacten en l’inconscient familiar i ens comprometen als posteriors en l’intent de fer-nos càrrec.

En la nostra naturalesa més primària necessitem els vincles per sobreviure, no podem fer-ho sols. Aquesta necessitat primitiva bàsica opera en nosaltres des d’abans de néixer i ens impulsa a vincular-nos, ja que això garanteix la nostra supervivència, som mamífers. Les Constel·lacions Familiars són la ciència dels nostres vincles, mirem la seva arquitectura i si en aquesta geometria sistèmica ocupem el lloc que ens correspon o no. Veiem que, si es compleixen uns ordres, unes lleis, això ens porta llibertat, expansió i salut. Si, per contra, hi ha desordre, normalment això porta conflictes, repetim patrons que ens limiten, sentim dissort.

Aquests ordres són molt obvis, gairebé semblen simples, però aprofundir-hi, comprendre’n la profunditat, és més complex. El primer daquests ordres és que qualsevol membre del nostre sistema familiar té el seu lloc. Dit en altres paraules, a la nostra xarxa familiar no podem excloure ningú. L’exclusió perjudica l’ànima familiar ja que a l’enviament familiar no hi pot faltar ningú. El segon ordre és el que diu que només podem ocupar el lloc que ens correspon per naixement. No podem ocupar el lloc que els correspon als altres. Només estem en sintonia amb la nostra vida, només tenim força, si estem al lloc que ens correspon, ja que de fet és l’únic que tenim. Finalment, el tercer ordre és el que té cura de la dignitat de l’intercanvi. Les relacions, els vincles, són cuidats si hi ha un equilibri entre els que es dóna i allò que es rep. Al contrari del que promulga l’amor romàntic, donar massa no té cura de les nostres relacions, genera desequilibris, menysprea, fa petit l’altre.

Les constel·lacions familiars es poden treballar en un context de teràpia individual o també en tallers grupals. En tots dos casos configurem la nostra xarxa vincular, explorem la dinàmica profunda i el lloc que hi ocupem. I sobretot com estar més ordenats a la nostra xarxa família. Normalment això porta profunditat, claredat, comprensions des de les quals és més senzill solucionar o reparar els assumptes que ens porten a teràpia.

Les constel·lacions familiars són en essència una invitació a aprendre a estimar (i estimar-nos) millor. Aprendre que el bon amor és amor adult. L´amor que reconeix i inclou, l´amor ordenat, l´amor que dignifica.

Skip to content