Quantes vegades he sentit això a les sessions de teràpia individual!
El silenci. Tan callat com dolorós. No conèixer els fets del meu llinatge és un símptoma del congelació del sistema familiar. El que ha passat ha hagut de ser (aparentment) oblidat. Tapat. Exclòs. I ho ha estat perquè fa mal. En constel·lacions familiars veiem que en realitat no som capaços d’excloure res ni ningú. Som profundament lleials, a tot i a tots. L’assumpte, “el temón”, és que no en som conscients. I aquí comencen els embolics.
No conèixer els fets del meu llinatge parla de com funciona el meu sistema familiar: de la distància, de la desconnexió, de la calidesa dels meus vincles. Què va haver de ser protegit? Qui va haver de ser silenciat? Quin fet no es va poder mirar? De com el sistema es va protegir del Trauma.
La veu no parlada del nostre sistema familiar és viva en tots nosaltres, en els nostres cossos. Començar a escoltar allò que va quedar congelat. Narrar la història des d’altres llocs, sense judici, amb temps i seguretat porta calidesa, proximitat i reconciliació. Ens dóna permís per parlar les nostres pròpies veus. Ens connecta amb la Vida. I, sobretot, permet deixar el present lliure de passat.